El Turó Park era el lloc d’esbarjo preferit de la burgesia des de el 1912 quan la família Bertran Girona va muntar un parc d’atraccions envoltat de jardins a la seva finca particular. Durant la segona dècada del SXX va anar afegint atraccions, una muntanya rusa, un carrousel, un llac per embarcacions, una pista de patinatge, un restaurant i un …
Llegir Més »D’excursió amb l’Escola Horaciana
Pau Vila el “mestre”, fill d’obrers va néixer al 1881 a Sabadell, poc després la família es traslladarà a Barcelona on el Pau, encara un nen, començarà a treballar als telers d’una fàbrica. Tot va canviar uns anys després, quan al jove Pau que es movia pels ambients anarquistes de Gràcia que el van portar a conèixer l’Escola Moderna i …
Llegir Més »Benedicció dels xais a la Bonanova
Cap el segle XII Pere Montjuïc que tenia un castell a Sant Gervasi de Cassoles, un enclavament rural de masies diseminadse, hi va fer construir una petita església dedicada als màrtirs bessons Gervasi i Protasi i en va fer rector al seu germà Arnau. No en tenim referències durant cinc segles però al XVII ja consta que s’hi venerava també, …
Llegir Més »Nens al Desert de Sarrià
Diuen que al Desert de Sarrià i va néixer Santa Eulàlia, a l’època romana, d’això no en tenim cap certesa. El que sí sabem és que al 1578 Joan Terre va cedir la finca als caputxins que hi van estar, en un convent envoltat de boscos, fins la desamortització del 1835 i la màrtir va tenir-hi una capella. Devastat durant …
Llegir Més »Asil Durán als anys 20
L’Asil Durán de Barcelona era hereu de les primeres Cases de reforma que l’Ajuntament va crear al començament del segle XIX. Una donació de l’empresari mecenes Toribio Durán, va possibilitar la construcció del centre del carrer Tusset i la seva inauguració al 1890, com a Escola de reforma per a joves rebels, depravats i delinqüents. Aquest Asil-Reformatori té capacitat per …
Llegir Més »Vila de Sarrià. Recull gràfic 1874-1975
“L’Abans. Barcelona, Vila de Sarrià. Recull gràfic 1874-1975” editat per la editorial Efadós, que al llarg d’un any s’ha publicat en format de fascicles. Ara es presenta el llibre complet, en un sol volume. És un recull gràfic de fotografies del període 1874 a 1975, a partir de les quals es reconstrueix la història d’aquest territori de Barcelona, independent fins …
Llegir Més »La casa de la senyoreta Isabel Llorach
Fins el dia d’avui, ens ha arribat el rumor que tot i el que sempre s’ha dit de Carlos Gardel, al que mai no es va veure acompanyat d’una dona, una barcelonina Isabel Llorach, aristòcrata molt popular a la Barcelona de començaments del segle XX, se’l va endur al llit quan aquest va actuar a la seva festa d’aniversari. Aquesta …
Llegir Més »Sant Vicenç de Sarrià en dia de Mercat
La Plaça de Sarrià era coneguda com la Plaça del Mercat on s’hi feia el mercat a l’aire lliure, fins a la construcció del Mercat de Sarrià al 1909, en els terrenys de l’hort de la rectoria de l’Esglesia de Sant Vicenç. La primera menció a aquest temple està datada al 948 i cinquanta anys després ja s’anomena de Sarrià. …
Llegir Més »Vil·la Florida, escola de puericultura
Des de la seva construcció al segle XVI com a masia fortificada un turó envoltada de despoblat, la Vil•la Florida ha canviat molt cops de mans i ha canviat molt la seva fesomia. La casa pairal va passar per varies mas i cap al 1714 era un convent i va quedar molt malmès pel setge de Barcelona. Al 1723 quan …
Llegir Més »El Manicomi de Nova Betlem
El Manicomi de Nova Betlem es va fundar com Manicomi a Gràcia, al Torrent de l’Olla, sobre uns terrenys de la família Maignon, al costat del que avui dia és Travessera de Dalt, l’any 1858. Per ampliar-lo, el Dortor Giné i Partagàs, va comprar a la família Craywinkel cinc hectàrees de la finca del Frare Negre, a Sant Gervasi, i al 1873 …
Llegir Més »La font mutilada de la plaça Molina
La font de la plaça Molina, actualment davant de la casa on va viure Joan Maragall, a prop del monument al poeta, sembla fora de lloc, tanmateix és l’element més antic de la plaça. Hi era molt abans que aquesta plaça es convertís en un encreuament viari. Tot hi que es van perdre les actes de l’Ajuntament de sant Gervasi, al …
Llegir Més »Funicular del Tibidabo, estació superior
El “Funi” és el pioner dels funiculars al nostre país, els 1132 metres de recorregut salven el desnivell de quasi cinc-cents metres que separen la Plaça del Doctor Andreu del cim del Tibidabo. Arran de l’Exposició Universal del 1886 al cim ja s’hi alçaven una ermita i un mirador panoràmic sobre la Ciutat (part esquerra de la foto), i el …
Llegir Més »