Temes Publicacions: CIUTAT VELLA

A La Setmana Tràgica de 1909, el dia 27 de juliol, a les 6 de la tarda, es va calar foc a l’escola dels Escolapis per la part del carrer de Sant Antoni. Va cremar tot l’edifici i el que no va quedar cremat aquella tarda, va incendiar-se al matí següent. Només van en quedar les parets mestres, alguns pisos …

Casa Carola compartia vorera amb Casa Raquel i Casa Maruja la Gallega, davant de Madam Rita, quatre dels prostíbuls públics més importants de la postguerra. Helena, una prostituta en la setantena, confessava a Ramón Draper a la seva "guía de la prostitución femenina en Barcelona" que a Casa La Carola, poc després de la guerra, s'hi treballava molt bé.

Altres noms: La Brígida Un dels bordells amb més recorregut de Barcelona. Ja al 1912, la revista Papitu ubicava una de les seves històries (“El Papitu se’ns casa!”) al principal del carrer Unió, 12. Aquesta història ens pot donar pistes de com era casa Brígida. Sempre segons el relat papitesc, l’edifici tenia la fatxada clara i uns visillos als balcons …

Com moltes altres cases de l'època va fer reformes espectaculars per a poder estar a l'alçada de la competència, conseqüència de les quals es va millorar el menjador en el qual et rebien amb "amabilitat proverbial" unes encisadores "pensionistes". Això sí, el visitant de la casa havia d'estar disposat a gastar-se dos "naps", l'equivalent a deu pessetes.

Prostíbul de dia, seguint la tradició horària del negoci que abans hi havia al local, una vaqueria. A les vaqueríes es venia llet recent munyida al mateix establiment, fet que donava molt joc a l'hora de crear slogans publicitaris

El seu esquer eren la simpatia i el comfort, segurament incrementat amb les reformes que la nova direcció va fer al 1934.

Era costum des d’antic que per primavera els herbolaris venguessin les seves herbes als malalts, ja que la creença popular atribuïa a més propietats curatives a les herbes collides a la primavera que en altres èpoques de l’any. Per aquesta raó, fa segles, aquesta fira es feia a la primavera, fins que al segle XVI es va cristianitzar i es …

Cal Manco era, juntament amb Madame Petit i La Sevillana, un dels bordells més populars del Xino. Dels tres era el més econòmic. Francisco Madrid, en el seu article "Los Bajos Fondos de Barcelona", que va aparèixer a la revista "Escándalo" al 1925, relatava cóm era la casa i el seu amo, Rafael Salvá "El Manquet".

L' Angeleta era un prostíbul d'habitual aparició a la revista Papitu, un local d'allò més "papitesc". Gràcies als anuncis i a les històries que apareixien a aquesta revista ens podem fer una idea de com era. Cent anys després de la desaparició del Convent de les Penedides, al 1835, el carrer al qui va donar nom acollia un negoci que segur va fer penedir-se més d'un i una. Ca l' Angeleta sempre va presumir d'estar a la última, de ser un "popular establiment muntat a la moderna".

Vista del Port des del Moll Vell, amb velers atracats i el monument a Colom al fons. Pertany a la col·lecció de Vistas de España, impresa a Madrid per Hauser y Menet al 1892

El Teatre Circ Olympia, obra de l’ arquitecte modernista Francesc Folguera i Grassi, va ser inaugurat al 1924 ubicat al carrer Aldana amb Ronda Sant Pau. Es tractava d’un espai eclèctic que tan bon punt oferia concerts de l’ Orquestra Municipal de Barcelona com podia presentar sarsueles, combats de boxa o mítings polítics. Va ser el primer i únic circ …

El gravador Antoni Roca i Sallent va realitzar el gravat d’un daguerreotip pres des de les taulades a prop de la Catedral. Aquesta tècnica fotogràfica va ser inventada al 1838 per Daguerre, que va fer la primera fotografia de la història al Boulevard du Temple. El daguerreotip aviat va arribar a Barcelona. A dia d’avui es conserva una vista de …

Aquesta sèrie de gravats va ser dibuixada pel pintor Jacint Rigau-Ros i Serra, conegut en francès com Hyacinthe Rigaud, testimoni directe del setge i que anava amb les tropes franceses.

Trobada d’escúters, tot una icona de l’època a la plaça de la Catedral.

La línia 3 (abans escrita III) és la línia més antiga del metro, inaugurada l'any 1924 i batejada com Gran Metro, unint les estacions de Catalunya i Lesseps.