Aparell de destil·lació instal·lat per l’Ajuntament de Barcelona a la font pública de la Plaça del Pedró, per descontaminar l’aigua en l’epidèmia de tifus. Al Barri del Raval, la majoria d’habitatges no disposaven d’aigua corrent i les fonts eren bàsiques per l’abastiment del veïns. El costum de comprar aigua en càntirs als aiguaders que la portaven de les fonts d’Horta …
Llegir Més »
A Barcelona a la tardor de 1914 el degoteig de casos de tifus creix exponencialment. Al setembre son els metges de Sant Andreu el que donen la veu d’alarma, la mortalitat per tifus està molt per sobre dels nivells “normals” a Barcelona, on el tifus es considerava endèmic. Tot i la veu d’alarma donada pels metges cap organisme oficial vol …
Llegir Més »
Davant de la botiga les carnisseres i les minyones somriuen cofoies al fotògraf i metge Josep Salvany. El carrer del Portal Nou, a inicis del segle XX, estava canviant la seva fesomia, l’enderrocament de la muralla i el desplaçament de la industria tèxtil, predominant des de l’edat mitja per la seva proximitat al Rec Comtal, ara necessitada d’espais més amplis …
Llegir Més »
La muralla del segle XIII, iniciada per Pere el Gran i acabada per Jaume I va ser el símbol d’una ciutat rica i tota una garantia de poder a la corona, i d’ostentació a la incipient burgesia financera i comercial. Des de el Segle X a fora de la muralla romana s’havia anat creant un burg que anava des de …
Llegir Més »
Fa vuitanta anys Les Rambles ja acollien la Festa del LLibre per Sant Jordi, les principals llibreries i editorials hi muntaven paradeta i fins i tot feien un descompte del 10% sobre el preu habitual, com passa avui. Les roses però, van trigar uns anys a sumar-s’hi. Quedaven recloses, juntament amb altres flors, al Palau de la Generalitat on les …
Llegir Més »
Aquesta fotografia mostra el tràfec de carros de mercaderies descarregant al mercat de Sant Josep, conegut popularment com La Boqueria.
Llegir Més »
El Palais de Cristal va revifar de les cendres de l'incendi que el destruí per complert al 1893. Gairebé deu anys més tard, al 1904, el recinte del carrer Gínjol tornava a obrir les portes per oferir espectacles de varietats fins al 1907 en que la Sociedad La Buena Sombra el va adquirir.
Llegir Més »
Can Valdés, l’administració de loteria de la Rambla de les Flors va obrir al 1905 i avui segueix al mateix lloc gestionada per la tercera generació de la família Valdés. No cal dir que abans era molt més bonica. Al 1929 van vendre el segon premi de la grossa de Nadal.
Llegir Més »
Una manada de gall dindis acabats d’arribar a Barcelona, per ser venuts a les Fires de Nadal. El gall dindi va ser durant la primera meitat del segle XX el plat nadalenc per excel·lència. Des del aproximadament 1900 la fira d’aviram nadalenca era a la Rambla Catalunya.
Llegir Més »
Parada al carrer Pelai de productes nadalencs, a l’any 1935. Ja hi podem trobar cava (que llavors encara anomenàvem xampany) i les típiques paneres. També s’hi venen guarniments nadalencs, entre ells un arbre de Nadal, una tradició que es va encetar a casa nostra al primer quart del segle XX.
Llegir Més »
Panoràmica del Port des de el Morrot on es pot veure la una prolongació de l’escullera iniciada el 1857. Al 1869 quedà constituïda la Junta d’Obres del port, que tot i que sofrí diverses modificacions depenent del poder polític del moment entre el 1870 i 1926 va realitzar les obres que van donar la fesomia actual al port, que ja …
Llegir Més »
Barcelona estava de ple en l'Exposició Universal, i tothom en volia treure partit. Els cafès concert no es volien quedar enrere i feien el possible per atreure el públic local però també el forà. A tal efecte l'abans anomenat Alcázar Francés, volia donar una visió encara més internacional i el seu propietari Juan Mató va optar per tornar a canviar el nom del recinte del carrer Gínjol 3 i anomenar-lo Palais de Cristal (o Palacio de Cristal), copiat d'altres palaus de cristall que ja existien a Londres i Marsella.
Llegir Més »
L'Alcázar Francés fou la constatació del canvi d'orientació que havia començat el Café Sevillano. Les Sarsueles van cedir protagonisme davant les chansonettes i el corrent d'afrancesament que envaïa l'oci barcelonès.
Llegir Més »
La Buena Sombra va ser un dels locals que més nits d'espectacle va oferir a la nostra ciutat. Tenint en compte les seves encarnacions prèvies, en una de les quals es centra aquest primer post, el saló del desaparegut carrer Gínjol número 3 va viure vora les Rambles per més d'un segle. Abans de ser "La Buena Sombra" el recinte va acollir el Café Sevillano, l'Alcázar Francés i el Palais de Cristal.
Llegir Més »
Del març a l’octubre de 1912 mig Barcelona ha passat a declarar contra l’Enriqueta, hi ha carnisseres que diuen que una veïna els hi va dir que era una bruixa venedora d’ungüents fets amb greix humà, botiguers que l’han vist acompanyada de diverses criatures, una mica de tot per no arribar ben be enlloc. Tot s’ha de resoldre al judici …
Llegir Més »
Història de Barcelona