Períodes

Per un dia, el 23 de novembre de 1936, la Via Laietana va ser la Via de Durruti, abans que el fèretre de Buenaventura Durruti sortís de la seu de la CNT camí al cementiri de Montjuïc, militants cenetistes van canviar el nom a totes les plaques. Tot el recorregut des de la Via Laietana fins a Montjuïc era ple …

“Desde que una noia i un soldat l’immortalitzaren és aquesta font la reina de les fonts de la ciutat, i, comparat al séu renom, no és res el de la font de Canaletes, ni el de la del «Lleó», «Canari», «del Carbó», «Mogueral», «del Mico», i, per acabar d’una vegada, cap absolutament. Tenim la mes absoluta certesa de que cap …

Els panots amb la flor s’han convertit en un dels símbols més conegut de Barcelona, s’en fan tot tipus de souvenirs, des de bosses i joies a xocolates i sabons. La rajola de Barcelona,  és un panot de 20×20 cm, 4 cm de gruix i fets de ciment. Resistent, barat, fàcil d’instal·lar i de netejar, es segueix fent servir avui per …

Foto d'un botijero a les Rambles de Barcelona. Els "botijeros" venien d'Extremadura per vendre càntirs a l'estiu

…Si, lector. Ayer votaron por primera vez las mujeres en España. Ayer, en Barcelona—con lluvia y sin tranvías—eligieron a sus parlamentarios muchas más mujeres que hombres, y ello sin que ocurriera ninguna de las catástrofes previstas, desde siglos, para tal caso, por el terrible «pánico masculino»…. Així ens explicava el redactor de La Vanguardia, el primer cop que les dones …

Aquesta foto mostra una parada de melons i síndries a un extrem del mercat del Born, el més proper al Castell dels Tres Dragons, que allotjà el Museu de Zoologia des de l'any 1920 fins a ser traslladat a la seva ubicació actual, el Museu Blau.

Fins el dia d’avui, ens ha arribat el rumor que tot i el que sempre s’ha dit de Carlos Gardel, al que mai no es va veure acompanyat d’una dona, una barcelonina Isabel Llorach, aristòcrata molt popular a la Barcelona de començaments del segle XX, se’l va endur al llit quan aquest va actuar a la seva festa d’aniversari. Aquesta …

L’Hospital de Sant Joan de Déu va ser fundat al 1867 pel sacerdot italià Benito Menni, al carrer Muntaner cantonada amb Roselló. Pocs anys després, va ser traslladat al barri de les Corts al 1881 on va romandre fins al 1973 quan les instal·lacions, malgrat les reformes dels anys 20, es van quedar definitivament petites i l’hospital es va traslladar …

Sapigut el camí de la Font del Gat, el camí que, iniciant-se al cap-de-munt dels carrers del Roser i d’en Salvà, passa arran del Parc de Laribal, no és possible que us erreu; un gran pebrer bort, amb sas branques caigudes i amb sa forta aroma us servirà de senyal per a quan tingue que deixar-lo. Si el pebrer no …

Les parades d’ocells van ocupar durant més d’un segle i mig la Rambla dels Estudis, on la canalla s’embadalia amb aquest petit zoo d’animalons domèstics, parat al bell mig de la ciutat. Des de el 1855 els ocellaires van ocupar el tram central de les Rambles, que tot i anomenar-se la Rambla del Estudis, era conegut per tothom com la …

Botiga instaurada al centre de Barcelona de del 1893, era especialista en venda de material quirúrgic i ortopèdic. Regentada per Vicenç Tort i Munteis, metge de l' Hospital de Sant Pau i fill del doctor Vicenç Tort i Matamala, en ella hi podies trobar aparells ortopèdics, instruments de cirurgia, gomes, apòsits, mobiliari clínic, faixes o braguers.

La mobilització dels reservistes, per embarcar-los a la Guerra de Melilla amb grans baixes i la llei de reclutament que permetia no anar-hi, si pagaves 6000 rals, cosa que només podien fer els rics, va desencadenar la vaga del 26 de juliol de 1909 que en els dos dies següents va derivar en la crema de convents, i una revolta …

Amb l’obertura del baixador de tren del carrer Aragó, el Passeig de Gràcia es va convertir amb la nova zona residencial per a la burgesia de la ciutat i s’hi van començar a construir edificis residencials al gust de l’època: el modernisme. El passeig va ser remodelat per convertir-se en la via comercial i residencial de la classe acomodada. Destaquen …

Postal pertanyent a la col·lecció dedicada a les conseqüències de la Setmana Tràgica del juliol de 1909, on es va cremar l’església i el convent adjacent dels Escolapis.

l'urinari de la rambla de les flors que va patir quatre atentats entre 1904 i 1908