1929-1935

Cinquena entrega d’aquesta imprescindible col·lecció que ens apropa a la historia i a l’evolució de la nostra ciutat. Fa ja 10 anys ens vam traslladar a la ciutat sotmesa al poder militar espanyol després del Serge de 1714 amb “La Ciutat Captiva”, on la població malvisqué en una ciutat superpoblada fins que es va expandir un cop s’enderrocaren les muralles …

El Cesc Avilès  és periodista de formació. Ha treballat en mitjans de comunicación comarcals i digitals, i fins i tot es va atrevir a crear una revista de caire cultural a Tarragona. Actualment és professor de llengua alemanya. Ha viscut a Viena, on va experimentar de primera mà què significa viure a la capital musical mundial. Conèixer la part oculta …

Al febrer de 1935 a la casa del baixos del número 43 del carrer Francesc Giner de Gràcia feia ja dies que no dormien, a la casa hi vivien l’Enric Roig que feia de sereno, la seva dona i els dos fills del matrimoni, però d’uns dies ençà uns misteriosos sorolls els desvetllaven. A la casa hi havia entrat un …

La Plaça Lesseps fa un segle no era més que un petit saló davant de l’Església dels Josepets, una petita explana oberta a l’antic camí de Sant Cugat. Al 1929 es va allargar  fins les cotxeres del tranvia en motiu de l’exposició Universal mantenint però el traçat del camí que vorejaven alts arbres i diverses edificacions d’una o dues plantes, entre les que …

Vol que li canti una cançó o li reciti un verset? Et deia la Lola Bonella amb la seva veueta dolça. Si li donaves una moneda l’acceptava amb un somriure i si no li en donaves marxava cantant a buscar algú altri, ventant-se nerviosament, amb els seus parracs de colors llampants, la bossa sempre agafada coquetament amb la mà dreta, les …

Al 1915 Eduard B. Alentorn rep l’encàrrec de l’Ajuntament per realitzar tres fonts que han de decorar les cruïlles de l’Eixample, fruit d’aquesta comanda son la Font de la Tortuga, la Font de la Pagesa i la Font del Negrito també coneguda com a Font de la Palangana. En aquell moment Eduard B. Alentorn ja tenia 60 anys i era …

Fa vuitanta anys Les Rambles ja acollien la Festa del LLibre per Sant Jordi, les principals llibreries i editorials hi muntaven paradeta i fins i tot feien un descompte del 10% sobre el preu habitual, com passa avui. Les roses però, van trigar uns anys a sumar-s’hi. Quedaven recloses, juntament amb altres flors, al Palau de la Generalitat on les …

Can Valdés, l’administració de loteria de la Rambla de les Flors va obrir al 1905 i avui segueix al mateix lloc gestionada per la tercera generació de la família Valdés. No cal dir que abans era molt més bonica. Al 1929 van vendre el segon premi de la grossa de Nadal.

Una manada de gall dindis acabats d’arribar a Barcelona, per ser venuts a les Fires de Nadal. El gall dindi va ser durant la primera meitat del segle XX el plat nadalenc per excel·lència. Des del  aproximadament 1900 la fira d’aviram nadalenca era a la Rambla Catalunya.

Parada al carrer Pelai de productes nadalencs, a l’any 1935. Ja hi podem trobar cava (que llavors encara anomenàvem xampany) i les típiques paneres. També s’hi venen guarniments nadalencs, entre ells un arbre de Nadal, una tradició que es va encetar a casa nostra al primer quart del segle XX.

Els veïns del carrer Rocafort 3-5 n'estaven ben tips. No paraven de trucar a la seva porta preguntant per la Maria i les seves noies. "Al 1er 1a, és al primer primera!!" devien de dir ben enfadats nit rere nit. El client despistat, que buscava discreció i anonimat convençut per l'anunci que anunciava Casa maria com summament reservada, s'enduia el primer "calentón" de la jornada focalitzat en la seva vermella cara.

…Si, lector. Ayer votaron por primera vez las mujeres en España. Ayer, en Barcelona—con lluvia y sin tranvías—eligieron a sus parlamentarios muchas más mujeres que hombres, y ello sin que ocurriera ninguna de las catástrofes previstas, desde siglos, para tal caso, por el terrible «pánico masculino»…. Així ens explicava el redactor de La Vanguardia, el primer cop que les dones …

Madame Petit va ser el més car i elegant dels prostíbuls de Barcelona durant la seva època daurada, entre 1915 i 1920. A Madame Petit qualsevol fantasia sexual podia ser satisfeta pel millor planter de prostitutes de tota la ciutat.

L' Angeleta era un prostíbul d'habitual aparició a la revista Papitu, un local d'allò més "papitesc". Gràcies als anuncis i a les històries que apareixien a aquesta revista ens podem fer una idea de com era. Cent anys després de la desaparició del Convent de les Penedides, al 1835, el carrer al qui va donar nom acollia un negoci que segur va fer penedir-se més d'un i una. Ca l' Angeleta sempre va presumir d'estar a la última, de ser un "popular establiment muntat a la moderna".