1898-1928

Fins el dia d’avui, ens ha arribat el rumor que tot i el que sempre s’ha dit de Carlos Gardel, al que mai no es va veure acompanyat d’una dona, una barcelonina Isabel Llorach, aristòcrata molt popular a la Barcelona de començaments del segle XX, se’l va endur al llit quan aquest va actuar a la seva festa d’aniversari. Aquesta …

Sapigut el camí de la Font del Gat, el camí que, iniciant-se al cap-de-munt dels carrers del Roser i d’en Salvà, passa arran del Parc de Laribal, no és possible que us erreu; un gran pebrer bort, amb sas branques caigudes i amb sa forta aroma us servirà de senyal per a quan tingue que deixar-lo. Si el pebrer no …

Les parades d’ocells van ocupar durant més d’un segle i mig la Rambla dels Estudis, on la canalla s’embadalia amb aquest petit zoo d’animalons domèstics, parat al bell mig de la ciutat. Des de el 1855 els ocellaires van ocupar el tram central de les Rambles, que tot i anomenar-se la Rambla del Estudis, era conegut per tothom com la …

Botiga instaurada al centre de Barcelona de del 1893, era especialista en venda de material quirúrgic i ortopèdic. Regentada per Vicenç Tort i Munteis, metge de l' Hospital de Sant Pau i fill del doctor Vicenç Tort i Matamala, en ella hi podies trobar aparells ortopèdics, instruments de cirurgia, gomes, apòsits, mobiliari clínic, faixes o braguers.

La mobilització dels reservistes, per embarcar-los a la Guerra de Melilla amb grans baixes i la llei de reclutament que permetia no anar-hi, si pagaves 6000 rals, cosa que només podien fer els rics, va desencadenar la vaga del 26 de juliol de 1909 que en els dos dies següents va derivar en la crema de convents, i una revolta …

Amb l’obertura del baixador de tren del carrer Aragó, el Passeig de Gràcia es va convertir amb la nova zona residencial per a la burgesia de la ciutat i s’hi van començar a construir edificis residencials al gust de l’època: el modernisme. El passeig va ser remodelat per convertir-se en la via comercial i residencial de la classe acomodada. Destaquen …

Postal pertanyent a la col·lecció dedicada a les conseqüències de la Setmana Tràgica del juliol de 1909, on es va cremar l’església i el convent adjacent dels Escolapis.

l'urinari de la rambla de les flors que va patir quatre atentats entre 1904 i 1908

L’antic Monastir benedictí de Sant Pere de les Puel·les ja havia passat moltes vicissituds durant el segle XIX les monges exclaustrades i les instal·lacions utilitzades com a presó, el claustre desballestat i l’església demolida parcialment. Als inicis del Segle XX durant la Setmana Tràgica va ser incendiat va patir greus desperfectes estructurals, a l’actualitat només es conserva part de l’església …

Madame Petit va ser el més car i elegant dels prostíbuls de Barcelona durant la seva època daurada, entre 1915 i 1920. A Madame Petit qualsevol fantasia sexual podia ser satisfeta pel millor planter de prostitutes de tota la ciutat.

En la visita d’Alfons XIII a Barcelona, el recorregut de la comitiva Reial va passar pels llocs més emblemàtics de la ciutat com el Passeig de Gràcia, on s’havia instal·lat la burgesia en cases d’estil modernista, gràcies al baixador d’Aragó que convertia aquest Passeig amb un lloc ben comunicat per tren.

A La Setmana Tràgica de 1909, el dia 27 de juliol, a les 6 de la tarda, es va calar foc a l’escola dels Escolapis per la part del carrer de Sant Antoni. Va cremar tot l’edifici i el que no va quedar cremat aquella tarda, va incendiar-se al matí següent. Només van en quedar les parets mestres, alguns pisos …

Era costum des d’antic que per primavera els herbolaris venguessin les seves herbes als malalts, ja que la creença popular atribuïa a més propietats curatives a les herbes collides a la primavera que en altres èpoques de l’any. Per aquesta raó, fa segles, aquesta fira es feia a la primavera, fins que al segle XVI es va cristianitzar i es …

L' Angeleta era un prostíbul d'habitual aparició a la revista Papitu, un local d'allò més "papitesc". Gràcies als anuncis i a les històries que apareixien a aquesta revista ens podem fer una idea de com era. Cent anys després de la desaparició del Convent de les Penedides, al 1835, el carrer al qui va donar nom acollia un negoci que segur va fer penedir-se més d'un i una. Ca l' Angeleta sempre va presumir d'estar a la última, de ser un "popular establiment muntat a la moderna".

L’origen del Carnestoltes, és incert. Ja al 1616 es celebraven a Barcelona festes, balls de màscares i saraus abans de la Quaresma. Amb les guerres del 1640 fins al 1714 per raons obvies, es va deixar de celebrar el carnestoltes. Amb Felip V no millorà la situació, temia que amb tants balls, disfresses i màscares hom aprofités per realitzar venjances …