La muralla del segle XIII, iniciada per Pere el Gran i acabada per Jaume I va ser el símbol d’una ciutat rica i tota una garantia de poder a la corona, i d’ostentació a la incipient burgesia financera i comercial. Des de el Segle X a fora de la muralla romana s’havia anat creant un burg que anava des de …
Llegir Més »
Història de Barcelona ha dedicat les últimes setmanes a preparar un especial sobre la pel·lícula de Ricardo Baños “Barcelona en Tranvía”, un fantàstic documental que mostra els carrers de Barcelona al 1909. ACCEDIR A L’ ESPECIAL AQUÍ En aquest especial mostrem sincronitzats el vídeo i el mapa del recorregut tal i com és avui en dia, aturant-nos a explicar qualsevol …
Llegir Més »
“Filla de les montanyes, ¿qui t’ha plantada aquí a la vora d’un passeig i en mig de l’aixamplament de la ciutat? Ben segur que ningú. Ets un record de les antigues boscuries que baixaven del Tibidabo, una borla del seu mantell de satí vers que arribava fins aprop del mar.” Segueix llegint Així començava Mossèn Cinto Verdaguer l’article a La …
Llegir Més »
Diuen que al Desert de Sarrià i va néixer Santa Eulàlia, a l’època romana, d’això no en tenim cap certesa. El que sí sabem és que al 1578 Joan Terre va cedir la finca als caputxins que hi van estar, en un convent envoltat de boscos, fins la desamortització del 1835 i la màrtir va tenir-hi una capella. Devastat durant …
Llegir Més »
L’Asil Durán de Barcelona era hereu de les primeres Cases de reforma que l’Ajuntament va crear al començament del segle XIX. Una donació de l’empresari mecenes Toribio Durán, va possibilitar la construcció del centre del carrer Tusset i la seva inauguració al 1890, com a Escola de reforma per a joves rebels, depravats i delinqüents. Aquest Asil-Reformatori té capacitat per …
Llegir Més »
Aquesta fotografia mostra el tràfec de carros de mercaderies descarregant al mercat de Sant Josep, conegut popularment com La Boqueria.
Llegir Més »
El Palais de Cristal va revifar de les cendres de l'incendi que el destruí per complert al 1893. Gairebé deu anys més tard, al 1904, el recinte del carrer Gínjol tornava a obrir les portes per oferir espectacles de varietats fins al 1907 en que la Sociedad La Buena Sombra el va adquirir.
Llegir Més »
Del març a l’octubre de 1912 mig Barcelona ha passat a declarar contra l’Enriqueta, hi ha carnisseres que diuen que una veïna els hi va dir que era una bruixa venedora d’ungüents fets amb greix humà, botiguers que l’han vist acompanyada de diverses criatures, una mica de tot per no arribar ben be enlloc. Tot s’ha de resoldre al judici …
Llegir Més »
Un tema que va omplir pàgines i pàgines va ser els ossos enterrats al carrer Jocs Florals, petits com de nadó, barrejats amb restes de roba podrida, ferros rovellats, cabell i qui sap que més. Quan els metges de la càtedra de fisiologia de la Universitat de Barcelona van descartar que fossin humans, els arquitectes van identificar la suposada fossa …
Llegir Més »
Hi han maneres i maneres de suggerir un negoci de prostitució sense dir les paraules prohibides. Qui més qui menys feia giragonses per adornar una activitat que tret d'alguna excepció puntual poc tenia de romàntica. Les meretrius eren models, pensionistes, nenes xamoses, ocelletes, treballadores d'acadèmia de tall... però l'anunci que aquí tractem s'endú el premi a l'originalitat, en presentar-les com "profesoras de relaciones mundanas".
Llegir Més »
La policia mena a Enriqueta Martí, la nena Tereseta i una altra nena que han trobat al pis cap a comissaria i comença la desfilada de gent cap a la comisaría del carrer Sepúlveda, l’alcalde senyor Sostres, el pare de la Tereseta, un cambrer amb un plat de sopa per la nena, més aplaudit que el mateix alcalde i finalment …
Llegir Més »
Està acabant el febrer de 1912 i tot Barcelona busca a la Tereseta Guitart. Fa una setmana va desaparèixer en ple carrer, mentre sa mare parlava amb una veïna. Detectius, policies i autoritats competeixen entre ells per trobar-la. Un guàrdia municipal del barri, avisat per una veïna tafanera, la troba a l’entresol del número 29 del carrer Ponent. Ell i …
Llegir Més »
Segueix carrer Nou amunt. No t’aturis; atravessa el Paral·lel, i així que trobis Montjuïc-la muntanya que’ns ha fet cèlebres- i no puguis passar, atura’t: allí és la «Font d’en Conna». La “Font d’en Conna” no se sab com va ésser trobada. Abans, an els temps de creencies, les fonts les trobava un pastor. Primer trobava la font, i prop de …
Llegir Més »
“Desde que una noia i un soldat l’immortalitzaren és aquesta font la reina de les fonts de la ciutat, i, comparat al séu renom, no és res el de la font de Canaletes, ni el de la del «Lleó», «Canari», «del Carbó», «Mogueral», «del Mico», i, per acabar d’una vegada, cap absolutament. Tenim la mes absoluta certesa de que cap …
Llegir Més »
Els panots amb la flor s’han convertit en un dels símbols més conegut de Barcelona, s’en fan tot tipus de souvenirs, des de bosses i joies a xocolates i sabons. La rajola de Barcelona, és un panot de 20×20 cm, 4 cm de gruix i fets de ciment. Resistent, barat, fàcil d’instal·lar i de netejar, es segueix fent servir avui per …
Llegir Més »
Història de Barcelona