Pau Vila el “mestre”, fill d’obrers va néixer al 1881 a Sabadell, poc després la família es traslladarà a Barcelona on el Pau, encara un nen, començarà a treballar als telers d’una fàbrica. Tot va canviar uns anys després, quan al jove Pau que es movia pels ambients anarquistes de Gràcia que el van portar a conèixer l’Escola Moderna i …
Llegir Més »
El matí del 30 de desembre de 1924 l’Infante Fernado de Baviera arriba a Barcelona, en representació del seu cunyat i cosí Alfons XIII, per inaugurar el “Gran Metropolità”. Els barcelonins ja n’estaven una mica tips del “Gran Metro” , des de 1907 que en sentien a parlar, la falta de finançament, l’esclat de la primera guerra mundial i la …
Llegir Més »
Louis Claude Delair podia haver estat botiguer tota la vida però el seu soci el va estafar i va haver de canviar d’ofici i començar de nou. Després d’un inicis poc reeixits en el món de les varietats com a “el Lionès” cantant còmic i veient l’èxit aclaparador que al 1890 tenia Joseph Pujol “Le Pétomane” al Molin Rouge amb …
Llegir Més »
Acabem la ruta del tifus pujant al Tibidabo. Fora de l’àrea urbana el tifus no té incidència ja que l’aigua procedent de les fonts Collserola no està contaminada. Els que van poder-ho fer van sortir de la ciutat fer fugir de l’epidèmia, no calia anar molt lluny ja que el focus d’infecció eren les aigües de Moncada dos Rius canalitzades …
Llegir Més »
Seguint el costum es treu la patrona de la ciutat en processó per demanar que intercedeixi pels barcelonins en plena epidèmia. Davant de la inacció del consistori, l’ambigüitat dels estaments mèdics Barcelona l’arribada d’un nou Bisbe que promet “donar la vida pels malats” fa que part de la població s’aboqui a la processó en l’esperança de l’actuació de l’Església.
Llegir Més »
A començament de desembre al moment àlgid de l’epidèmia de tifus, amb una mitjana de 80 morts diaris i els ciutadans indignats per la inacció del consistori que no fa cap pas en el tractament d’aigües i el sanejament de les canalitzacions, causants de l’epidèmia, l’Ajuntament crea un nou impost per els enterraments: de 9 a 11 del matí: 250 …
Llegir Més »
El bacil de Eberth causant del tifus es converteix en un personatge que protagonitza diverses vinyetes humorístiques a L’Esquella de la Torratxa, en aquesta ocasió tanca la “Sociedad de Atracción de Forasteros”. La Sociedad de Atracción de Forasteros creada per la lliga regionalista al 1908 amb la finalitat d’atraure turisme a Barcelona com a motor econòmic. Com és lògic durant …
Llegir Més »
Aparell de destil·lació instal·lat per l’Ajuntament de Barcelona a la font pública de la Plaça del Pedró, per descontaminar l’aigua en l’epidèmia de tifus. Al Barri del Raval, la majoria d’habitatges no disposaven d’aigua corrent i les fonts eren bàsiques per l’abastiment del veïns. El costum de comprar aigua en càntirs als aiguaders que la portaven de les fonts d’Horta …
Llegir Més »
El 10 de novembre de 1914 la Comissió Popular Pro Barcelona, formada per 300 associacions no polítiques, va convocar una manifestació a la plaça de Catalunya de protesta contra la política d’abastiment d’aigües de l’Ajuntament, ja que l’aigua venia des de Montcada i era considerada, encertadament, responsable de l’epidèmia de tifus que patia la ciutat. Tot hi tenir el permís …
Llegir Més »
Instal·lació d’un aparell de destil·lació d’aigües, per a combatre l’epidèmia del tifus, en la font pública de Gran Via cantonada Pau Clarís que tenia que garantir la salubritat de l’aigua al veïns de la zona. L’Eixample és una de les zones més afectades per l’epidèmia a causa de la improvisació en la construcció les canalitzacions d’aigua i el clavegueram. Tot …
Llegir Més »
A Barcelona a la tardor de 1914 el degoteig de casos de tifus creix exponencialment. Al setembre son els metges de Sant Andreu el que donen la veu d’alarma, la mortalitat per tifus està molt per sobre dels nivells “normals” a Barcelona, on el tifus es considerava endèmic. Tot i la veu d’alarma donada pels metges cap organisme oficial vol …
Llegir Més »
El Gremi dels Velers, existent des de 1553, era el dels teixidors de vels o robes de seda a mà. A meitats del segle XVIII les arts menors adquireixen importància i això fa que al 1757 el Gremi decidís disposar d’una seu pròpia. S’acordà construir un edifici social i s’adquiriren dues cases i un casalot al carrer Claveguera de Jonqueres …
Llegir Més »
Pau Audouard anava per pintor, però als 22 anys la mort del seu pare el va fer deixar els estudis pictòrics i fer-se càrrec del negoci fotogràfic que el seu pare Mr. Oscar Audouard, fotògraf i professor d’idiomes, regentava Pau al 1879 va obrir un nou estudi a les Rambles sota el nom comercial de Audouard i Cia. Així va …
Llegir Més »
Cap el segle XII Pere Montjuïc que tenia un castell a Sant Gervasi de Cassoles, un enclavament rural de masies diseminadse, hi va fer construir una petita església dedicada als màrtirs bessons Gervasi i Protasi i en va fer rector al seu germà Arnau. No en tenim referències durant cinc segles però al XVII ja consta que s’hi venerava també, …
Llegir Més »
Davant de la botiga les carnisseres i les minyones somriuen cofoies al fotògraf i metge Josep Salvany. El carrer del Portal Nou, a inicis del segle XX, estava canviant la seva fesomia, l’enderrocament de la muralla i el desplaçament de la industria tèxtil, predominant des de l’edat mitja per la seva proximitat al Rec Comtal, ara necessitada d’espais més amplis …
Llegir Més »
Història de Barcelona