Bordells 1900-1956

L' Angeleta era un prostíbul d'habitual aparició a la revista Papitu, un local d'allò més "papitesc". Gràcies als anuncis i a les històries que apareixien a aquesta revista ens podem fer una idea de com era. Cent anys després de la desaparició del Convent de les Penedides, al 1835, el carrer al qui va donar nom acollia un negoci que segur va fer penedir-se més d'un i una. Ca l' Angeleta sempre va presumir d'estar a la última, de ser un "popular establiment muntat a la moderna". Llegir Més »

Paco Villar, en el seu detallat “Historia y Leyenda del Barrio Chino” explica com se les gastaven en aquest antre de principis de segle XX. Resulta que per aquells temps debia ser costum la rifa de les noies del prostíbul. En aquest lloc amb manca d’higiene i gust, les dones, moltes d’elles velles i les que no ho eren ho … Llegir Més »

Cal Manco era, juntament amb Madame Petit i La Sevillana, un dels bordells més populars del Xino. Dels tres era el més econòmic. Francisco Madrid, en el seu article "Los Bajos Fondos de Barcelona", que va aparèixer a la revista "Escándalo" al 1925, relatava cóm era la casa i el seu amo, Rafael Salvá "El Manquet". Llegir Més »

El seu esquer eren la simpatia i el comfort, segurament incrementat amb les reformes que la nova direcció va fer al 1934. Llegir Més »

Prostíbul de dia, seguint la tradició horària del negoci que abans hi havia al local, una vaqueria. A les vaqueríes es venia llet recent munyida al mateix establiment, fet que donava molt joc a l'hora de crear slogans publicitaris Llegir Més »

Com moltes altres cases de l'època va fer reformes espectaculars per a poder estar a l'alçada de la competència, conseqüència de les quals es va millorar el menjador en el qual et rebien amb "amabilitat proverbial" unes encisadores "pensionistes". Això sí, el visitant de la casa havia d'estar disposat a gastar-se dos "naps", l'equivalent a deu pessetes. Llegir Més »

Altres noms: La Brígida Un dels bordells amb més recorregut de Barcelona. Ja al 1912, la revista Papitu ubicava una de les seves històries (“El Papitu se’ns casa!”) al principal del carrer Unió, 12. Aquesta història ens pot donar pistes de com era casa Brígida. Sempre segons el relat papitesc, l’edifici tenia la fatxada clara i uns visillos als balcons … Llegir Més »

Casa Carmen era un prostíbul amb estil, situat al barri de Gràcia. Ocupava una torre de "5000 palmos", uns 189 m2, i disposava de jardí, quatre habitacions i un bany. Tot i la llunyania respecte al centre de la ciutat, n'era fàcil l'accés gràcies a les parades que els tramvíes 37 i 38 tenien just al devant. Llegir Més »

Casa Carola compartia vorera amb Casa Raquel i Casa Maruja la Gallega, davant de Madam Rita, quatre dels prostíbuls públics més importants de la postguerra. Helena, una prostituta en la setantena, confessava a Ramón Draper a la seva "guía de la prostitución femenina en Barcelona" que a Casa La Carola, poc després de la guerra, s'hi treballava molt bé. Llegir Més »

Casa Lluïsa era un bordell situat a un pis del carrer Carme 25. Compartia edifici amb una botiga de teixits en permanent traspàs, la pensió Casa Matilde al primer pis i la pensió Ganga al tercer. Llegir Més »

Els veïns del carrer Rocafort 3-5 n'estaven ben tips. No paraven de trucar a la seva porta preguntant per la Maria i les seves noies. "Al 1er 1a, és al primer primera!!" devien de dir ben enfadats nit rere nit. El client despistat, que buscava discreció i anonimat convençut per l'anunci que anunciava Casa maria com summament reservada, s'enduia el primer "calentón" de la jornada focalitzat en la seva vermella cara. Llegir Més »

Madame Petit va ser el més car i elegant dels prostíbuls de Barcelona durant la seva època daurada, entre 1915 i 1920. A Madame Petit qualsevol fantasia sexual podia ser satisfeta pel millor planter de prostitutes de tota la ciutat. Llegir Més »