Història de Barcelona
Patronat Ribas
Articles Relacionats
El primer d’Abril de 1930 s’inaugurava el Patronat Ribas, un orfenat construït per l’arquitecte Enric Saigner als terrenys de la Masia de Can Basora, gràcies al legat de Lluís Ribas i Regordosa, mort al 1911 que va destinar el seu patrimoni a beneficència.
L’orfenat amb unes magnífiques instal·lacions, era capaç d’acollir 800 alumnes però mai en va tenir més de 200, el curs 1972-1973 va ser l’últim i els pocs alumnes que hi quedaven van ser traslladats a altres institucions de Patronat Ribas i l’edifici va sortir a subhasta per 170 milions de pessetes.
Els veïns, les associacions de barri i els antics alumnes es van mobilitzar per evitar-ne l’enderrocament i que l’edifici fos destinat a usos educatius. Finalment l’edifici i una petita part del terrenys van ser adquirits per l’Ajuntament al 1972 per convertir-lo en un institut. Actualment és la seu del IES Vall d’Hebron.
La masia de Can Basora va ser enderrocada cap els anys 80.
Tags HORTA-GUINARDÓ Vall d'Hebron
Et Pot Interessar
La casa encantada de Gràcia
Al febrer de 1935 a la casa del baixos del número 43 del carrer Francesc …
Crec que soc el primer alumne que baix entrar al orfelinat que tenia pares, ara aviat fare 65 anys
Espero que no fos un dels orfelinats com els del reportatge de TV3 i que us tractessin bé i aprenguéssiu. Jo hi vaig estudiar quan ja era l’institut Carles Riba, del 1988 al 1992. M’hi vaig trobar molt bé i vaig rebre una formació excel.lent.
En la masia (la casa que se vé en la foto) vivieron mis padres, mi abuela y mis tios. Mi padre era el pagés de la finca y mi hermano mayor nació alli.
Rosa
Tot i que era un orfenat només per nens la meva mare hi va estar uns dies. Va arribar amb un comboi de nens de la guerra procedent d’Àustria que poc després serien acollits per famílies catalanes. Tots aquests nens s’hi van estar com a molt unes setmanes, i, pel record que en té la meva mare que aleshores era molt menuda, van ser ben tractats.
Un document molt interessant sobre aquest orfenat, que relata una experiència molt diferent, és el llibre de Joan Campmany “Sols”, que narra els seus anys d’estada, de vegades molt durs, al Patronat Ribas. Val molt la pena.
Vaig ser un dels alumnes de primer de Batxillerat quan es va obrir com a centre de F.P.i Batxillerat. Vaig recorrer molts dels recons de l’edifici. Impressionant.
Vam lluitar per una educacio autogestionada per pares, alumnes i professors, i molt reivindicativa, massa avançada pel postfranquisme en el que es vivia. En uns quatre anys els poders van ofegar aquest taranna.
Les i els que vam viure aquells primers anys vam aprendre cultura i tambe a ser critics i autopensants. Grans anys, grans mestres, grans records.
Bona nit, estic buscant informació i fotografies de les reivindicacions de veins i alumnes per que l’orfenat es convertis en institut pel barri. Estic escrivint un article per la revista Ressò de Montbau. El meu mail: nmoyano@arquired.es agraeixo la informació
Neus Moyano
Hola, algú recorda, a l’orfenat Ribas, haver tingut de professor de música, el Mestre Joan Tomàs?