El Palais de Cristal ja va tenir una versió anterior, de la que ja en vam parlar en un post anterior. Un incendi el va destruir al 1893 i des de 1895 el local allotjava oficines de negocis. Però aquest recinte tenia una altra finalitat des de la seva concepció, la d’entretenir la societat barcelonina.
Amb aquesta idea al cap un empresari de l’oci, Francisco Buxó “el nano”, va adquirir-lo de nou i el va reformar de mans de l’arquitecte municipal Andreu Audet per tornar a obrir les seves portes el 5 de Febrer de 1904. En aquella inauguració es va oferir un espectacle de varietats on hi havia lloc per la bellesa, les rialles, la cançó i el ball. Aquest era l’elenc de l’event tal i com va aparèixer publicat a les pàgines del diari “La Publicidad” aleshores:
“El director del Palais de Cristal nos comunica que al día 5 del actual se verificará la inauguración del local con una compañia en la que figuran las atracciones Miss Elia Thysa Star, Miss Crest Novelly, la pareja Reard Roselty (creadores del Cake Walk), las bailadoras conocidas por las Tudelinas y las divettes Andrée Dangel, Ivone Dianette, Anita de Willy, Diane Norville, Adele Grandryl, Ali D’Argental, Renée Breville, Gabv, Delyane, Mary Héres, Lucelle Maurianne, Mario D’Aoste, Montfort, Gelda, Myrel, Paulette D’Argent, Claire-Helle, Sylvia de Mary y la Srta. Anita Garganté”
Les Doretta, la parella de duetistes italiana que actuà al Palais de CristalL’espectacle estava majoritàriament composat per divettes franceses o en el seu defecte amb el nom afrancesat, cantants d’òpera còmica que es van fer molt populars als cafès concert de l’època. El completaven Elia Thysa Star al trapeci i les anelles i els Reard Roselty, pioners en el ball conegut com a Cake Walk, un ball que es va fer popular a les plantacions del Sur d’Estats Units al 1880 i que a Europa tot just començava a sonar. Consistia en un seguit de salts i girs frenètics que s’alternaven amb lentes desfilades en les que els ballarins, sempre per parelles, caminaven solemnement. Tot un “saccés!”, com el descrivia literalment La Vanguardia. Al cartell també apareixien Las Tudelinas, unes duetistes còmiques, picants i transformistes força conegudes a Barcelona les actuacions de les quals van ser multades per immorals.
El local va haver de tancar només tres dies després per problemes de permisos, i la troupe del Palais de Cristal va oferir els seus espectacles al Teatro de las Artes fins que el primer va viure una segona inauguració el 2 d’Abril, ara sí, definitiva. A finals del 1904 el Palais de Cristal ja no només s’oferia com a un cafè d’espectacles de tarda i nit, sinó que també era un restaurant a la carta de per dinar i sopar.
Durant els anys següents es feren tot tipus d’espectacles variats, com els de Miss Badalka i el seu negre Kahimaro, les Waletssons, la parella de ball formada per les germanes Brénes, o la reina de la força italiana Vittoria Alteno (una atleta que era capaç d’aixecar un piano amb el seu professor a sobre), Mademoiselle Tremont (de París), les duetistes Thali-Fernandi, Odette Reydal o la parella de duetistes italiana Les Doretta.
En paral·lel a les actuacions al Palais de Cristal existia una agrupació dedicada a l’oci, que es dedicava a organitzar festes. Famosos eren les de carnestoltes del teatre Apolo. La societat es va fer amb el recinte al Març de 1907 i tornà a canviar de nom a La Buena Sombra, que es mantingué ni més ni menys que fins a 1988 i del que parlarem en el següent article de l’especial.
Història de Barcelona
