Història de Barcelona

Prostíbul de dia, seguint la tradició horària del negoci que abans hi havia al local, una vaqueria. A les vaqueríes es venia llet recent munyida al mateix establiment, fet que donava molt joc a l'hora de crear slogans publicitaris

El seu esquer eren la simpatia i el comfort, segurament incrementat amb les reformes que la nova direcció va fer al 1934.

Era costum des d’antic que per primavera els herbolaris venguessin les seves herbes als malalts, …

Cal Manco era, juntament amb Madame Petit i La Sevillana, un dels bordells més populars del Xino. Dels tres era el més econòmic. Francisco Madrid, en el seu article "Los Bajos Fondos de Barcelona", que va aparèixer a la revista "Escándalo" al 1925, relatava cóm era la casa i el seu amo, Rafael Salvá "El Manquet".

Paco Villar, en el seu detallat “Historia y Leyenda del Barrio Chino” explica com se …

L' Angeleta era un prostíbul d'habitual aparició a la revista Papitu, un local d'allò més "papitesc". Gràcies als anuncis i a les històries que apareixien a aquesta revista ens podem fer una idea de com era. Cent anys després de la desaparició del Convent de les Penedides, al 1835, el carrer al qui va donar nom acollia un negoci que segur va fer penedir-se més d'un i una. Ca l' Angeleta sempre va presumir d'estar a la última, de ser un "popular establiment muntat a la moderna".