El Teatre Circ Olympia, obra de l’ arquitecte modernista Francesc Folguera i Grassi, va ser inaugurat al 1924 ubicat al carrer Aldana amb Ronda Sant Pau. Es tractava d’un espai eclèctic que tan bon punt oferia concerts de l’ Orquestra Municipal de Barcelona com podia presentar sarsueles, combats de boxa o mítings polítics.
Va ser el primer i únic circ permanent de la ciutat, considerat el Liceu del Paral·lel. Tenia capacitat per a 5.600 espectadors, quatre-cents menys que els plantejats inicialment, un nombre igualment molt gran tenint en compte que al 1924 Barcelona tenia poc més de 700.000 habitants, sent durant molts anys el local d’espectacles més gran del País.
Anunci de la propera apertura de l’Olympia aparegut a La Vanguardia el 20 de Novembre de 1924Equipat amb les instal·lacions tècniques i escèniques més modernes del moment, l’Olympia va ser escenari de grans superproduccions teatrals, com la revista Kosmóplis. El seu escenari mesurava tretze metres i tenia una pista de circ que es convertia en uns piscina de tres-cents mil litres d’aigua, ideal per a representacions d’espectacles aquàtics.
El cost total de l’obra va ser de dos milions i mig de pesetes. La sala tenia forma d’anfiteatre, amb un pati de butaques al voltant de la pista a una única planta. Tenia una gran cúpula ortogonal de 35 metres de diàmetre, que a aquells dies era la segona més gran del món, superada només per la del Vaticà que en te nou més. De la cúpula al terra hi havia uns 44 metres, una alçada excepcional tractant-se d’un recinte tancat. A més, una galeria exterior donava la volta a la cúpula per a que, en cas de que fos necessari els artistes aeris tinguessin una sortida d’emergència.
Anunci de l’inauguració del Teatre Circ Olympia a La Vanguardia – Dijous 4 de Desembre de 1924Pioner en molts espectacles a la ciutat, l’Olympia va ser el primer recinte a donar la benvinguda al Charleston a Barcelona i en presentar una big Jazz Band, de ma de la Sam Wooding’s Orchestra de Nova York i la seva revista mudical The Chocolate Kiddies, “un espectáculo de negros norteamericanos” com anunciava el cartell.
Als diaris de l’època es va anar anunciant la seva estrena amb mesos d’antelació. És curiós comprovar com quan quedava només un mes per a la inauguració s’aunciés només com un café restaurant, tal i com podem comprovar en aquest anunci aparegut a La Vanguardia el 20 de Novembre de 1924. En ell s’anunciaven billars, banquets i la posibilitat de jugar al dominó. El café-restaurant hi era, tenia dos plantes (pis i sòtan) cadascuna de les quals tenia els seus corresponents bars, tendes i àmplies zones de descans.
El dia de l’inauguració l’espectacle que s’oferia era força engrescador per als amants del circ, com es pot veure en l’anunci aparegut al diari el mateix Dijous 4 de Desembre de 1924. Estava composat per una companyia acrobàtica còmica musical, cinc meravelloses foques del capità Frohm, 12 cavalls en llibertat presentats per Mr. Rancy, la cubeta de la mort dels cinc Catalini, els vuit saltadors formidables Stitto, la Nippon Troupe, formada per quatre japonesos antipodistes, el trio d’originals equilibristes Van-Berg i Silva.
Anunci de l’ espectacle Kosmópolis a La Vanguardia – Dijous, 3 de Maig de 1928Però la gran sensació, apart del pallassos Antonet y Beby, van ser les elefantes de Mr. Rossi, que durant sis mesos havien omplert cada dia l’ Empire de París. Sortien a l’escenari pintats de color daurat amb inicials de purpurina al front. Tocaven instruments com l’orgue, el corn de caça, els cascabells interpretant cançons com “El Noi de la Mare”.
Als primers dies del circ va cridar l’atenció del públic el treball dels dos “Bonambelas” o fakirs negres, qui ballaven el cake-valk sobre trossos de vidre jugant amb foc. D’ aquí que els anunciessin com “incombustibles”. Pel circ van passar també els germans Desprez i el seu doble salt mortal en automòbil que fou la sensació durant vint-i-cinc anys a tota a Europa i que portaren a Barcelona amb gran èxit.
El 3 de maig de 1928 s’hi va estrenar Kosmópolis, “zarzuela en forma de magazine musical circense” de Josep Amich i Bert “Amichatis” amb música de Joan Dotras Vila i Demon: incloïa l’ús de la piscina, jocs d’aigua, un ferrocarril a escala, la projecció de fragments cinematogràfics, cavalls i efectes especials impossibles a d’altres teatres.
Escolta “En la Puerta del Cabaret”, interpretada per Blanquita Suárez el 1928 a l’espectacle Kosmópolis del Teatre Circ Olympia
Escolta “La Ofrenda de la Rosa”, interpretada per Blanquita Suárez i Roberto Ughetti el 1928 a l’espectacle Kosmópolis del Teatre Circ Olympia
El desembre del mateix any, l’espectacle Museum va fer servir 150 reflectors elèctrics per a unes fonts lluminoses, a més d’una plataforma escènica mòbil, llavors única a Espanya. Acabada la guerra, l’Olympia es va passar a anomenar Olimpia (la “y” grega es va tornar “i”) un cop patida la castellinatzió franquista de torn.
Al 1947 es representà la seva última obra “La Bohème” de Puccini per a ser derruit al 1948.
Última representació a l’OlimpiaSón molts qui recorden el teatre, i no només el nom d’alguns establiments de la zona on s’ubicava, sinó en el món del circ qui va perdre un dels seus escenaris més emblemàtics i internacionals. Els Raluy, havent actuat el fundador del seu estirp, Luís Raluy Iglesias a l’ Olympia, van dedicar-li el seu espectacle de 2008, d’on recuperaren el número “la roda de la mort”, en la que un ciclista acròbata dona voltes a l’interior d’un tronc de conus, format amb llistons de fusta i hissat a vàrios metres del terra mentre pren un arriscat moviment pendular degut al propi impuls del ciclista.
Cap els primers anys del segle XXI, es va crear la Fundació Circ Olympia, presidida per Tortell Poltrona, per a la recuperació d’una seu estable per al circ a Barcelona: una de les propostes era de fer-la al solar abandonat on havia estat el Teatre Talia, al Carrer Urgell cantonada amb l’Avinguda del Paral·lel.
Història de Barcelona
