Panorama Waterloo

Articles Relacionats

El Monument a Pepita Teixidor

11 gener 2017

Bar Ramón

29 desembre 2016

Aquest col•losal edifici al bell mig de Plaça Catalunya va tenir una curta vida de dos anys. Va néixer amb l’efervescència de l’Exposició Universal que allotjà Barcelona al 1888, inaugurant-se a les poques setmanes del seu inici amb la condició de que fos destruït un cop acabés, tot i que els veïns temien que es quedés permanentment.

Convivia a la ciutat amb un altre panorama, el de la batalla de Plewna (Bulgària) situat a la cantonada de Gran Via amb Rambla Catalunya.

La construcció va estar feta per una empresa constructora « completamente catalana » i estava a tocar de l’Administració principal de Correus i tenia quaranta metres de diàmetre, estava rodejada de jardins i convivia amb altres edificis com el Circ Eqüestre o “La Pajarera”.

Es va construïr justament per on passaven els raïls del tramvia, i això va provocar enfrontaments amb la Sociedad de Tranvías de circunvalación, que va haver de solucionar l’alcalde. Els rails es van haver d’aixecar i fer-los empalmar amb els de Ronda Universitat.

En entrar-hi, previ pagament d’una peseta, el visitant hi podia reviure la Batalla de Waterloo envoltat per un llenç de 1800 metres quadrats (120m x 15m) pintat pel pintor belga Charlse Verlat i que ja havia estat exposat set anys a Ambers. Per recrear-ne els personatges hi havien unes 300 figures, amb Napoleó al capdevant, fetes per l’escultor M. Yoris.

El fenomen de la panoràmica va sorgir a finals del segle XVIII, estant molt de moda al segle XIX i principis del XX, dirigit tant pictòricament, escènicament i arquitectònicament a recrear la realitat i amb la il•lusió òptica jugar amb la percepció de l’espectador. Dins la rotonda l’espectador descobreix des d’una plataforma erigida al centre de l’edifici teles pintades precedides d’un fals terra que permeten amagar la seva vora inferior i reforçar l’efecte il•lusió. Per sobre la plataforma una àmplia peça de roba limita l’angle de visió vertical de l’espectador i amaga la part superior de la lona, l’estructura del sostre i les finestres que difonen la il•luminació des de dalt.

Molts panorames van ser construïts però pocs han sobreviscut. El de Barcelona va ser desmuntat el 4 de Juny de 1890, tot i que va cesar la seva activitat com a Panorama a principis del 1889. L’Edifici va mantenir-se un temps sense activitat esperant en convertir-lo en un teatre però finalment la pressió veïnal i les diferències entre els propietaris i les persones que usufructuaven els terrenys van abocar-lo a ser demolit.

Un de molt semblant, tant d’estructura com de contingut, i que encara sobreviu es troba al mateix camp de batalla de Waterloo, inaugurat al 1911. Aquí en teniu unes imatges per a fer-nos una idea de com era el seu homòleg barceloní.

Fonts:
Panorama Waterloo a Barcelofilia
Document de la Unesco sobre els Panorames
Panorama de Waterloo a la Wiki
Hemeroteca de La Vanguardia