La Rambla de les Flors S XIX

Articles Relacionats

El Monument a Pepita Teixidor

11 gener 2017

Panorama Waterloo

2 gener 2017

Les Rambles, l’antic terreny vorejat de convents que al segle XVIII va convertir-se un en passeig. A finals del segle XIX, ombrejat amb els plàtans procedents de la Devesa de Girona, plantats el 1859, era un lloc d’esbarjo pels Barcelonins on s’hi aplegava tota mena de gent, burgesos i menestrals hi passejaven.

Al Pla de l’Os al bell mig de la Rambla de les Flors, s’hi reunien homes sense ofici esperant ser contractats com a camàlics per els comerciants de la Boqueria.

Els burgesos que hi passejaven i veient-los indolents, recolzats als arbres i faroles, comentaven amb maldiença que aquells bordegassos tenien “l’os a l’esquena”. Aquest os conegut com “l’Os Bertran”, és l’os, deien, causant de la madra i la ganduleria. Sembla que aquest nom de Bertran venia, segons Joan Amades, d’un apotecari barceloní anomenat així, que afirmava que la mandra era produïda per una inflamació de l’espinada i que podia ser curada amb unes cataplasmes fetes a base d’unes herbes que ell venia.

Tot plegat, va acabar donant nom a aquest indret que abans era conegut com a Pla de la Boqueria, almenys això m’explicà la meva avia.

A finals del segle XIX el modernisme s’imposava entre la burgesia de Barcelona i no eres ningú si no tenies una casa d’aquest estil. Va ser llavors, quan Bruno Cuadros va encarregar una profunda remodelació de l’edifici que tenia a Les Rambles a l’arquitecte, autor de l’Arc de Triomf de l’Exposició Universal del 1888,  Josep Vilaseca i Casanova.

L’edifici nomenat Casa Bruno Cuadros que allotjava un paraigüeria als baixos, va ser decorat eclècticament amb paraigües, motius orientals i egipcis i el gran drac xinès de foneria que sobresurt de la façana de l’edifici vigilant el Pla de l’Os  mentre sosté un paraigües, com reclam de la botiga. Avui tothom  coneix aquest edifici com La Casa dels Paraigües.