La mort de la Vampira del Raval

Articles Relacionats

La ciutat moderna

13 novembre 2018

La ciutat neutral

21 desembre 2017

Del març a l’octubre de 1912 mig Barcelona ha passat a declarar contra l’Enriqueta, hi ha carnisseres que diuen que una veïna els hi va dir que era una bruixa venedora d’ungüents fets amb greix humà, botiguers que l’han vist acompanyada de diverses criatures, una mica de tot per no arribar ben be enlloc.

Tot s’ha de resoldre al judici oral anunciat pel juliol de 1913 amb l’interrogatori a Enriqueta Martí. Tot Barcelona espera la seva confessió que pels rumors que corren sobre una llibreta on anotava els clients, implicarà al bo i millor de la societat barcelonina, que acudia a ella per curar la tuberculosi amb els ungüents o tenir relacions sexual amb les criatures que la Vampira els proporcionava.

La noticia d’una greu malaltia d’Enriqueta que fa témer per la seva vida cau com una galleda d’aigua freda sobre les expectatives posades en el judici. L’Enriqueta a la presó fa un intent de suïcidi, intentant escanyar-se amb els seu propis cabells mentre la malaltia es va agreujant.

Finalment l’Enriqueta mor a la presó al març de 1903 dos mesos abans del judici oral. El certificat de defunció atribueix la mort a un càncer de matriu, de fet des del seu ingrés a la presó ha estat greument malalta. Extraoficialment apallissada per les internes o enverinada pels homes poderosos que podia desemmascarar en les seves declaracions. Ha mort sense confessar cap crim i és enterrada a la fossa comú del cementiri del S.O. sense cap familiar ni amic que l’acompanyi.

Aquí comença la llegenda de l’Enriqueta de Cal Lindo, com la coneixien al seu Sant Feliu natal, l’Enriqueta Martí, la mala dona, la Vampira del Raval.