La febre groga

Articles Relacionats

El Monument a Pepita Teixidor

11 gener 2017

Panorama Waterloo

2 gener 2017

A l’agost de 1821 en plena canícula a una Barcelona superpoblada, tancada dins de muralles, amb el port convertit en un fangar per l’estacament de les aigües pútrides del Rec Comtal i el clavegueram en molt mal estat, hi va esclatar la pesta.

Probablement va ser un vaixell procedent de l‘Havana el que va portar la febre groga, endèmica al carib. El Port i la Barceloneta van ser tancats, el vaixell incomunicat del Port però tot hi això la febre groga es va ensenyorir de la ciutat. Al setembre tot i l’aïllament del primer focus la epidèmia ja s’estenia amb virulència per tot Barcelona. Es munten, en convents, llatzarets bruts per acollir als infectats i llatzarets nets per tenir els seus familiars en observació.

El pànic s’apoderà de la ciutat i els que van poder, van fugiramb ells, gran part de les autoritats i dels militars deixant un buit de poder quan més falta feia. Les autoritats municipals s’instal·len a Pedralbes i les regionals entre Esparraguera, Olesa i Martorell lluny de la pesta.

Al The Times del 26 de setembre informa de la situació:
“moren 60 persones al dia a la Barceloneta, el suburbi de Barcelona;
que el contagi guanya terreny i s ‘ha estès a altres poblacions de Catalunya. Fins i tot es diu que Catalunya està infectada. La malaltia s’ha propagat a causa de l’emigració que va tenir lloc a Barcelona quan les autoritats van deixar la ciutat”

Amb el Port parat, la ciutat tancada i la fugida de les classes benestants la vida econòmica es va aturar i la vida social va desaparèixer els teatres i tota mena de diversions van tancar. Es comença a repartir sopa als obrers i menestrals que s’han quedat sense feina i passen gana, la malaltia i la misèria regnen intra muralles, sense cura possible, els malalts de febre groga moren en pocs dies, a finals de setembre teniem 350 morts cada dia.

Mentre, els metges estaven embrancats en una agre polèmica entre els contagionistes, defensors de que la malaltia es transmetia per contacte directe amb el malat i els anti contagionistes que defensaven el contrari i no veien raonables les mides d’aïllament imposades des del Consistori.

Tots els precs de molts, recolzats pels metges no contagionistes, les autoritats es neguen a ampliar el cordó sanitari per permetre a la població reclosa entre muralles sortir a respirar aires nets de la Serra de Collserola.

A l’octubre la tensió social és cada cop més gran i finalment s’amplia el cordó a tot el pla de Barcelona, podent sortir de muralles els que puguin pagar 20 rals, i passar una quarantena de 19 dies al convent de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, al monestir de Pedralbes, a la Conreria o a les barraques muntades per aquest fi a la falda de Montjuïc amb capacitat per a 1000 persones, quedant, això sí, els pobres a càrrec de la caritat pública per poder sortir de la ciutat insalubre.

A finals d’octubre la malaltia comença a remetre, el 25 d’aquest mes és el primer dia sense cap mort a la Barceloneta i un mes després la epidèmia ha remès i a la Catedral s’entona un solemne Te Deum en agraïment per la finalització de l’epidèmia. Per Nadal s’aixeca el cordó sanitari i la ciutat poc a poc es va refent de la pesta, la sopa però, es seguirà repartint fins a mitjans de gener.

El caràcter estacional de la febre groga, transmesa per un mosquit  i l’allunyament de la població de la ciutat a llocs més oberts amb menys aïgues estancades i presència d’aquest insecte van ser claus fer el fi de l’epidèmia donant finalment la raó als metges no contagionistes i propiciant la reforma dels protocols sanitaris en cas d’epidèmia a Barcelona. La febre groga va tornar a Barcelona al 1870 en aquesta ocasió no es va recloure la població que es va dispersar ràpidament cap a la serra de Collserola i l’interior, amb la creença que lluny de la costa no es contagiarien i la ciutat va quedar pràcticament deserta.

La febre groga del 1821 va deixar, segons les fonts, de 7500 a 20000 morts a una ciutat de poc més de 100.000 habitants.