Els Banys Orientals
A l’estiu de l’any 1872 un esdeveniment va despertar gran expectació entre els barcelonins, s’inauguraven Banys Orientals que, amb la seva arquitectura vagament
àrab obra de l’arquitecte August Font i Carreras i amb comoditats fins llavors desconegudes a Barcelona, causar extraordinària sensació.
Cinc anys després, els “Orientals” van inaugurar les piscines, una per homes una altre per dones i la de les famílies: els barcelonins les van acollir amb entusiasme i les freqüentar amb assiduïtat. Al mar, en aquells temps, se li tenia respecte i eren molts els banyistes que no sabien nedar. A més, en 1864 i 1882, van aparèixer en les aigües de la Barceloneta uns taurons que van sembrar el pànic entre els banyistes. Molts llavors van optar per les tranquil·les aigües de les piscines dels «Orientals», tot i que seguint la moda, ja disposaven d’una zona de banys de ”oleaje” (de mar) a la platja, amb separació també entre homes i dones.
115 anys després de la seva inauguració, al 1990 van ser demolits amb vagues promeses de reubicació, eA la reforma del litoral marítim, propiciada per les olimpíades del 1992.
Tags Barceloneta CIUTAT VELLA
Un comentari
Pingback: històries de les nostres platges: vagues, barraques i el millor pà del món | TrabaBlog