Història de Barcelona
Plaça de Les Glòries Catalanes La Fàbrica de La Farinera del Clot i la Hispano-olivetti Al Fons Joan Francés Estorch / Arxiu Fotogràfic de Barcelona
1950
El solar de les Glòries
1943, Pla de la ciutat de Barcelona 1:10 000 Servicio del Plano de la Ciudad. Fco. Vall Verdaguer, J. M Blay i Fco. Rossell / Institut Cartográfic de Catalunya
Articles Relacionats
Ildefons Cerdà en la seva planificació de l’Eixample del 1859 donava a Barcelona un nou centre urbà allí on confluïen les principals artèries de la ciutat: la Diagonal, la Gran Via i la Meridiana, una gran plaça que va anomenar de les Glories Catalanes.
Al 1905, León Jaussely, guanyador del concurs municipal per adaptar el pla Cerdà i enllaçar l’Eixample amb les viles annexionades a Barcelona, torna a donar centralitat a la plaça de les Glòries dotant-la, en el seu projecte, d’una arquitectura monumental.
La falta de recursos financers de l’Ajuntament i el fet de construir una plaça monumental en una zona obrera i industrial van fer que el projecte no es portés mai a terme.
Al 1950 la plaça era poc més que un descampat envoltat de industries, vivendes modestes i barraques.
No va ser fins al 1976 que en el Pla Metropolità de Barcelona es recupera la idea de Cerdà i Jaussely de convertir les Glòries en la gran plaça de l’àrea metropolitana.
Tags El Parc i la LLacuna del Poble Nou SANT MARTÍ
