Acte d'inauguració del monument en memòria de la pintora Pepita Teixidor. Parc de la Ciutadella, BarcelonaBRANGULÍ (FOTÒGRAFS) / Arxiu Nacional de catalunya
Pepita Teixidor va néixer al sí d’una família burgesa de Barcelona, el seu pare el Josep era el fabricant de llums de gas de l’enllumenat públic de tot Espanya, tan mateix ho va deixar, ja gran, per dedicar-se a la pintura. Pepita Teixidor es va educar com a una noieta de casa bona amb una certa formació artística i a banda de pintar tocava el piano, cantava i fins i tot va arribar a compondre alguna peça.
Va ser el seu germà Modest Teixidor també pintor, 24 anys més gran que ella, el que li va fer de mestre i la va introduir als cercles artístics de Barcelona, on la Pepita aviat va destacar pintat flors Les composicions florals eren tema considerat menor i femení, poc reconegut doncs per la crítica. Mai va fer cas al seu germà que la instava a dedicar-se a temes més lucratius com el retrat tal com feia la seva amiga i pintora Lluïsa Vidal.
Al 1894 va exposar a la Sala Parés de Barcelona i posteriorment a París, on va ingressar a diverses associacions de dones artistes per tal de refermar la seva professionalització com a pintora. Tot i el marcat sexisme de la crítica de l’època la seva obra va ser reconeguda i la Pepita podia viure dels nombrosos encàrrecs que rebia.
Vista d’una paret de la Sala Parés on es veuen exposats diversos quadres de flors obra de Pepita Teixidor.Obituari de Pepita Teixidor a la Revista Feminal 22/02/1914
La seva carrera pictòrica es va truncar amb la seva mort després d’una curta malatia als 39 anys. Va ser una mort molt sentida en els cercle culturals de Barcelona on era molt coneguda i apreciada.
La novel•lista Dolors Monserdà i la directora de la revista Feminal,Carme Karr, van promoure des de aquesta publicació una col•lecta mitjançant la venda de obres donades per altres dones pintores i algun que altre pintor masculí, per recaptar fons i erigir un monument en record de l’artista.
Monument a la Ciutadella
Es van vendre totes les obres exposades amb aquesta fi a la Sala Parés i amb els fons recollits que es va encarregar a Martí Fuxà un bust marbre erigit sobre un pedestal de pedra de Montjuïc en el que destaquen els atributs de la professió: la paleta i els pinzells de pintora. El monument s’ha de instal•lar al bell mig del parc de la Ciutadella.
El 14 d’octubre de 1917 es va inaugurar amb un parlament de l’escriptora Dolors Monserdà replicat per la lectura de un poema per part d’Apel•les Mestres. A tots els assistents se’ls va repartir una postal amb una reproducció del monument i el poema al darrera.
A dia d’avui encara és el únic monument dedicat a una dona a la Ciutadella i un del pocs dedicat a una dona professional Barcelona.
Molt greu que no hi hagin més monuments dedicats a les dones… M’ha costat saber de que em sonava aquesta dona i era pel el fantàstic quadre del mestre Ramón Casas.
Història de Barcelona
Molt greu que no hi hagin més monuments dedicats a les dones… M’ha costat saber de que em sonava aquesta dona i era pel el fantàstic quadre del mestre Ramón Casas.