Benedicció dels xais a la Bonanova

Articles Relacionats

La ciutat moderna

13 novembre 2018

La ciutat neutral

21 desembre 2017

Cap el segle XII Pere Montjuïc que tenia un castell a Sant Gervasi de Cassoles, un enclavament rural de masies diseminadse, hi va fer construir una petita església dedicada als màrtirs bessons Gervasi i Protasi i en va fer rector al seu germà Arnau.

No en tenim referències durant cinc segles però al XVII ja consta que s’hi venerava també, la Mare de Déu de la Bonanova (trobada, segons la llegenda, per un pastor a Collserola) a la que menestrals, pagesos i pescadors oferien moltíssims exvots. Durant la Guerra de Successió, al 1706, els francesos van robar les joies de la verge s’endueren la imatge i van cremar la rectoria. Pocs dies després la dona d’un soldat va tornar la imatge. L’església va ser atacada de nou, per les tropes de Felip V, durant el Setge de Barcelona de 1714.

En la reconstrucció que es va realitzar al 1765 es van construir nous altars i capelles una d’elles per la Mare de Déu de la Bonanova Al 1882 un llamp travessà l’església durant la missa, sense que ningú patís mal, els fidels en clar augment per l’espectacular creixement de població de Sant Gervasi de Cassoles durant la segona meitat del segle XIX, van aportar almoines per una important remodelació coincident amb la declaració al 1883 de la Mare de Déu de la Bonanova com a copatrona del poble de Sant Gervasi. La reforma es portà a terme al 1889 refent el campanar ruïnós i refent la façana.

A principi del Segle XX des de la parròquia es va acollir una escola nocturna obrera, un consultori mèdic i un casal d’infants. Aquets nens del Casal d’infants, deuen ser els que a la foto acompanyen els anyells beneïts amb motiu de la Pascua. Al 1936 durant la guerra civil, l’església va ser incendiada, i enderrocada. Es va iniciar la nova reconstrucció al 1939 a càrrec de l’arquitecte Josep Danés inspirada el renaixement florentí, al 1942 es va finalitzar l’obra de l’església que ha perdurat fins avui.