Casa Carola

Articles Relacionats

Palais de Cristal

23 desembre 2013

Palacio de Cristal

12 desembre 2013

Rambla de Santa Mònica, 9. Entresol

Casa Carola compartia vorera amb Casa Raquel i Casa Maruja la Gallega, davant de Madam Rita, quatre dels prostíbuls públics més importants de la postguerra. Helena, una prostituta en la setantena, confessava a Ramón Draper a la seva “guía de la prostitución femenina en Barcelona” que a Casa La Carola, poc després de la guerra, s’hi treballava molt bé.

Però a les madames d’aquest tipus de negocis se’ls hi predisposa discreció, més quan tant les noies que hi treballen com els clients que se n’aprofiten sovint són gent del barri. La Carola, comenten al Xino, no era de les que es mossegaven la llengua i va cantar més d’algun secret inconfessable. I ja sabem com corren aquests tipus de xafarderies, a vegades massa ràpid i massa lluny, tant com per a arribar a gent molt propera al protagonista de l’acte. Aquesta incontinència verbal va fer que la Carola hagués de tancar el negoci.

S’ha especulat amb que a La Carola va tenir els seus inicis la tristament cèlebre Carmen Broto, prostituta d’alts vols i alts talons, mantinguda del milionari estraperlista i franquista Julio Muñoz Ramonet. La rossa platí va morir assassinada per qui fou el seu amor vertader, Jesús Navarro Manau, per motius encara per esclarir. Inicialment es va apuntar al robatori, tot i que el transfons polític és massa fort com per a obviar-ho. Carmen sabia molt de personalitats importants. Per altra banda, també se la considerava propera al règim, inclús es sospitava que era confident, mentre que el pare de Navarro era anarquista.

Aquest article forma part de l’especial: bordells de Barcelona 1900-1956

Referències:
“La Barcelona Calenta”, Elisabet Parra. l’Arca, 2009.
“Historia y Leyenda del Barrio Chino”, Paco Villar. Edicions La Campana, 1996.
“Guía de la Prostitución Femenina en Barcelona”, Ramón Draper Miralles. Nueva Fontana, 1982.