Del març a l’octubre de 1912 mig Barcelona ha passat a declarar contra l’Enriqueta, hi ha carnisseres que diuen que una veïna els hi va dir que era una bruixa venedora d’ungüents fets amb greix humà, botiguers que l’han vist acompanyada de diverses criatures, una mica de tot per no arribar ben be enlloc. Tot s’ha de resoldre al judici …
Llegir Més »
Un tema que va omplir pàgines i pàgines va ser els ossos enterrats al carrer Jocs Florals, petits com de nadó, barrejats amb restes de roba podrida, ferros rovellats, cabell i qui sap que més. Quan els metges de la càtedra de fisiologia de la Universitat de Barcelona van descartar que fossin humans, els arquitectes van identificar la suposada fossa …
Llegir Més »
En aquesta fotografia feta per Jaume Prat al 1956 veiem un troleibús (el 515) de la línia FP, que feia el trajecte del carrer Provença a Poble Nou en el seu pas per la Ronda Universitat cantonada Balmes. Els troleibusos eren autobusos que funcionaven amb energia elèctrica transmesa mitjançant dos tròleis connectats amb la catenària que recorria els carrers de …
Llegir Més »
Hi han maneres i maneres de suggerir un negoci de prostitució sense dir les paraules prohibides. Qui més qui menys feia giragonses per adornar una activitat que tret d'alguna excepció puntual poc tenia de romàntica. Les meretrius eren models, pensionistes, nenes xamoses, ocelletes, treballadores d'acadèmia de tall... però l'anunci que aquí tractem s'endú el premi a l'originalitat, en presentar-les com "profesoras de relaciones mundanas".
Llegir Més »
“L’Abans. Barcelona, Vila de Sarrià. Recull gràfic 1874-1975” editat per la editorial Efadós, que al llarg d’un any s’ha publicat en format de fascicles. Ara es presenta el llibre complet, en un sol volume. És un recull gràfic de fotografies del període 1874 a 1975, a partir de les quals es reconstrueix la història d’aquest territori de Barcelona, independent fins …
Llegir Més »
La policia mena a Enriqueta Martí, la nena Tereseta i una altra nena que han trobat al pis cap a comissaria i comença la desfilada de gent cap a la comisaría del carrer Sepúlveda, l’alcalde senyor Sostres, el pare de la Tereseta, un cambrer amb un plat de sopa per la nena, més aplaudit que el mateix alcalde i finalment …
Llegir Més »
Els veïns del carrer Rocafort 3-5 n'estaven ben tips. No paraven de trucar a la seva porta preguntant per la Maria i les seves noies. "Al 1er 1a, és al primer primera!!" devien de dir ben enfadats nit rere nit. El client despistat, que buscava discreció i anonimat convençut per l'anunci que anunciava Casa maria com summament reservada, s'enduia el primer "calentón" de la jornada focalitzat en la seva vermella cara.
Llegir Més »
Casa Lluïsa era un bordell situat a un pis del carrer Carme 25. Compartia edifici amb una botiga de teixits en permanent traspàs, la pensió Casa Matilde al primer pis i la pensió Ganga al tercer.
Llegir Més »
Està acabant el febrer de 1912 i tot Barcelona busca a la Tereseta Guitart. Fa una setmana va desaparèixer en ple carrer, mentre sa mare parlava amb una veïna. Detectius, policies i autoritats competeixen entre ells per trobar-la. Un guàrdia municipal del barri, avisat per una veïna tafanera, la troba a l’entresol del número 29 del carrer Ponent. Ell i …
Llegir Més »
Segueix carrer Nou amunt. No t’aturis; atravessa el Paral·lel, i així que trobis Montjuïc-la muntanya que’ns ha fet cèlebres- i no puguis passar, atura’t: allí és la «Font d’en Conna». La “Font d’en Conna” no se sab com va ésser trobada. Abans, an els temps de creencies, les fonts les trobava un pastor. Primer trobava la font, i prop de …
Llegir Més »
Per un dia, el 23 de novembre de 1936, la Via Laietana va ser la Via de Durruti, abans que el fèretre de Buenaventura Durruti sortís de la seu de la CNT camí al cementiri de Montjuïc, militants cenetistes van canviar el nom a totes les plaques. Tot el recorregut des de la Via Laietana fins a Montjuïc era ple …
Llegir Més »
“Desde que una noia i un soldat l’immortalitzaren és aquesta font la reina de les fonts de la ciutat, i, comparat al séu renom, no és res el de la font de Canaletes, ni el de la del «Lleó», «Canari», «del Carbó», «Mogueral», «del Mico», i, per acabar d’una vegada, cap absolutament. Tenim la mes absoluta certesa de que cap …
Llegir Més »
Els panots amb la flor s’han convertit en un dels símbols més conegut de Barcelona, s’en fan tot tipus de souvenirs, des de bosses i joies a xocolates i sabons. La rajola de Barcelona, és un panot de 20×20 cm, 4 cm de gruix i fets de ciment. Resistent, barat, fàcil d’instal·lar i de netejar, es segueix fent servir avui per …
Llegir Més »
Foto d'un botijero a les Rambles de Barcelona. Els "botijeros" venien d'Extremadura per vendre càntirs a l'estiu
Llegir Més »
…Si, lector. Ayer votaron por primera vez las mujeres en España. Ayer, en Barcelona—con lluvia y sin tranvías—eligieron a sus parlamentarios muchas más mujeres que hombres, y ello sin que ocurriera ninguna de las catástrofes previstas, desde siglos, para tal caso, por el terrible «pánico masculino»…. Així ens explicava el redactor de La Vanguardia, el primer cop que les dones …
Llegir Més »
Història de Barcelona
